martedì 24 settembre 2013

Òmine de terra

de  Nanni Falconi

I. Su càntigu de a mie etotu

Ma de ite sunt arresonende oe
sas abbas de su riu cun sas pedras
birdes de lanedda e sas umbras
fritas de sos Sutamaritos?
Fortzis de a mie chi so intrende
a palancadas mannas
in sa tropa erba de maju
cun sa càrrigu meu de lentore
e su càntigu de a mie etotu
in sa gula de su cucu.

E chie nd’at cabu si dae cussas nues,
chi a tota fua lascas in chelu current,
no iscampiet unu sole detzisu
a intebiare sos pojos de sos trotischeddos.

II. Istimada

Istimada,
Cando recuis dae su desertu
Bati∙mi∙nde unu pùngiu de rena ruja.

B’ant pasadu basos angenos in sas lavras tuas
Intro sa tenda de su note a puddiles?
Apo a leare nuscos de istràngios
Ingiumidos in sa pedde tua cando torras?
No lu potzo ischire.

Istimada,
Deo càbulo galu in tzirighinos incasciados
A s’iscurigada, e apo sa cara totu apijigheddada.
Sas macras de sa betzesa
Si bident in sa conca mia ispilida
E sos pagos pilos canos mi s’allorigant in su gatile.

III. Ma deo so òmine de terra.

Un’amiga istimada
chi dae semper s’iscutzinat
tra famìllia e rivolutzione
mi nche diat chèrere 
in Genova
e istudiare filosofia
e fàghere de mestiere
sa luta proletària.

Mi dia deper
pònnere in carrera
essire pro una bia
dae s’ambigua
situatzione mia.

Ma deo so òmine de  terra.
inoghe apo su pranu saliosu meu:
tupas de latùrighe
cardos
tancas de mudegru,
s’eterna briga mia cun sa birra
e sa soledade de pastore agreste.